​Sinopsi

​

Durant l’equinocci és un intent fallit de definir els límits de l’amistat. La peça explora diverses situacions sorgides de l’experiència de l’amistat femenina en diferents etapes vitals. A través d’un filtre poètic, les creadores despleguen una ficció que qüestiona com els estàndards socials, la pèrdua de control sobre la pròpia imatge i els referents del món digital han condicionat la manera de relacionar-se de la seva generació. Moltes vegades, resultant en la híper-vigilància i l’anàlisi exhaustiva.
Durant l’equinocci és una peça que posa el focus en els límits inexactes entre la bellesa i l'amargor que -com tot allò intrínsecament humà- aquest tipus de relació pot comportar.
L’amistat és un marc contenidor de vivències i memòries que ens defineixen com a persones; és un dipòsit d’afectes, desitjos i companyia que cal celebrar, però també remoure i agitar quan queda estancat.

 

La companyia
Sol i Vern comença amb dues joves formades a l'Institut del Teatre en diferents especialitats: Ariadna Puértolas Planelles (dramatúrgia) i Aida Mayoral (direcció escènica). Totes dues col·laboren en diversos projectes al llarg dels estudis, fet que els porta a endinsar-se en un procés creatiu conjunt a partir d'interessos compartits.