Procedència: Barcelona

Durada aproximada:  60 minuts
Idioma: Castellà
Tipus d'espectacle: Teatre de text, Comèdia.

Interpretació

Raquel Moreno

Quadre artístic tècnic

Direcció i dramatúrgia: Eugenio Asensio 

​Sinopsi

Que no cunda el pánico és un monòleg que es representa en el despatx d'un jutge. Verónica haurà de donar comptes davant la justícia per una seria de decisions preses mentre substituïa a la secretària de l'últim president d'un país, abans que governi la Màquina.

Ella se sent a vegades com un ser totalment gris i, fins i tot, invisible. Per a ella, ser la secretària de l'últim president significa un bon moment per a deixar empremta, la qual cosa representaria el gest que reivindicaria la seva existència. Ella creu que el president està al lavabo, d'aquesta manera, en solitud, es desenvolupa el seu monòleg. Creia que la substitució seria d'una setmana, però la secretària oficial li comunica que només serà d'un dia, circumstància que crea una certa ansietat en Verónica i la condueix a pensar en alguna acció destacada en el despatx del president. Entén que no hi ha suficient temps per a una bona remodelació, però sí per a petits, o no tan petits, canvis.